Taula de continguts:
- El fàstic va ajudar a sobreviure als avantpassats humans
- Por a Déu, Por al pecat i Sentiments de fàstic
2023 Autora: Kaylee MacAlister | [email protected]. Última modificació: 2023-05-21 07:59
La religió és una part integral de l’evolució de l’Homo Sapiens. Els nostres cervells semblen estar "programats" per creure en Déu. No sorprèn que, fins i tot en una societat laica, el comportament de les persones sovint tingui les seves arrels en la religió. Però, què fa que les persones s’adhereixin exactament a les regles de comportament religioses? La por a Déu i la por al pecat afecten una àmplia gamma de factors socials i psicològics. No obstant això, els resultats d’un estudi de comportament publicat a la revista Frontiers in Psychology posen de manifest un important motivador subjacent que pot estar sota aquestes pors: el fàstic.
El fàstic va ajudar a sobreviure als avantpassats humans
Quan es tracta de sensacions de fàstic, és lògic suposar que es basa en un procés protector: les sensacions de fàstic sovint s’associen a menjar, a gustos i olors desagradables i, fins i tot, a persones que poden propagar malalties. L’emoció del fàstic és un meravellós mecanisme evolutiu que va contribuir a la supervivència dels nostres avantpassats protegint-los dels gèrmens i dels aliments podrits. Per exemple, l’expressió del fàstic a la cara (nas arrufat i llavis arrugats) crea una barrera física que impedeix l’entrada de possibles contaminants al cos.
Tot i això, el fàstic en resposta a certes conductes no ens protegeix dels gèrmens, però pot provocar molèsties psicològiques. Anar al llit on algú va morir recentment i menjar una panerola és poc probable que provoqui danys físics, però encara provoca sentiments de fàstic. Tal com escriuen els autors de l’estudi en el seu article de The Conversations, aquesta sensibilitat moral és un moderador important del comportament humà. La sensibilitat al fàstic també pot influir en les reaccions i el comportament dels altres. Podem sentir fàstic quan la gent incompleix els estàndards morals, inclòs practicant pràctiques sexuals que la societat no aprova.
Por a Déu, Por al pecat i Sentiments de fàstic
La investigació ha demostrat que la sensibilitat a l'aversió pot jugar un paper important en la motivació d'un comportament religiós específic. Els científics han descobert que l’escrupolesa religiosa es pot desencadenar per una sensibilitat al fàstic, especialment per una forta aversió als gèrmens i a les pràctiques sexuals, però paradoxalment no a la immoralitat general.
Les persones que tenen aversió als gèrmens tenen més por de Déu
Els científics van realitzar dos estudis en línia. El primer va involucrar 523 estudiants adults de psicologia en una important universitat sud-americana i va explorar la relació entre el fàstic i l’escrupolesa religiosa. Els resultats van mostrar que les persones que tenien una aversió particular als gèrmens eren més propenses a expressar temor de Déu. I els que estaven disgustats amb les pràctiques sexuals tenien por del pecat. Aquests resultats suggereixen que hi ha un vincle entre els sentiments de fàstic i els pensaments i sentiments religiosos, però no expliquen com es relacionen els dos.
El segon estudi va involucrar 165 persones. Durant l'experiment, es va mostrar imatges desagradables als subjectes per provocar sensacions de fàstic (vòmits, femta i nafres obertes). Els investigadors van comparar la seva por a Déu i la por al pecat amb la por d'altres participants que no sentien fàstic (se'ls mostrava imatges d'arbres i mobles). El fàstic va ser més acusat en els subjectes als quals se’ls mostrava imatges associades a microbis. També van informar d’un fort temor al pecat, però no de Déu.
L’aversió al menjar en mal estat probablement va salvar la vida dels avantpassats nus més d’una vegada.
Els resultats de la investigació han demostrat que els processos emocionals subjacents que existeixen separats de les doctrines religioses i que estan fora del control conscient poden fonamentar algunes creences i comportaments basats en les creences. Les creences i el comportament religiosos estan sens dubte influenciats per la fe i el dogma, i sovint tenen arrels en antigues pràctiques religioses. Al mateix temps, es pot fer servir l’escrupolositat religiosa en termes de por al pecat i por a Déu per justificar creences extremistes i comportaments destructius, com ara discriminacions o actes de violència religiosa. Comprendre el paper que juguen les emocions subjacents del fàstic en la difusió de les creences i conductes religioses extremistes pot ajudar els científics a eliminar els danys socials que causen.