2023 Autora: Kaylee MacAlister | [email protected]. Última modificació: 2023-05-21 07:59
Els científics van provar l’impacte de diferents sistemes nutricionals sobre la salut de 612 persones grans de 65 a 79 anys que vivien a França, Itàlia, els Països Baixos, Polònia i el Regne Unit. L'estat de salut dels participants es va provar abans de començar l'experiment i immediatament després del final. D’aquests, al principi, es va descriure a 28 persones com a dèbils, 151 –com a la vora d’un estat debilitat i 433– com a prou saludables. Es van dividir en dos grups, i durant l'any un grup (289 persones) va menjar de la manera habitual abans i el segon (323 persones) va menjar una dieta mediterrània adaptada per a gent gran.
Investigacions prèvies suggereixen que una de les causes de la mala salut a la vellesa està relacionada amb la inflamació a l’intestí. Es desenvolupen en el context d’una disminució general de les funcions del cos i alteracions de l’equilibri dels bacteris intestinals.
Les dietes restrictives i la desnutrició –companyants freqüents de persones grans, especialment aquelles amb afeccions mèdiques subjacents o atenció hospitalària– redueixen la diversitat del microbioma intestinal. Això, al seu torn, permet que els bacteris que causen inflamacions envaeixin nous territoris i empitjori l’estat general de la persona, accelerant l’aparició de la debilitat.
La dieta mediterrània es considera un dels règims alimentaris més saludables disponibles avui en dia. Inclou una dieta rica en fruites, verdures, fruits secs, llegums, oli d’oliva i peix i baixa en carn vermella i greixos saturats. La dieta podria ajudar a mantenir el microbioma intestinal, van suggerir els investigadors, reduint el desenvolupament de la debilitat física i alentint el deteriorament cognitiu en la vellesa. L’article de recerca es va publicar a la revista Gut.
Les proves després d’un any de seguir la dieta han demostrat que aquesta dieta augmenta els bacteris intestinals associats a l’envelliment “sa”, alhora que redueix els bacteris que causen inflamacions nocives. En comparació amb el grup control, els que van menjar el tipus de dieta mediterrània van mostrar una prevenció de la pèrdua de diversitat bacteriana i un augment del nombre de bacteris "bons".
Aquests bacteris prèviament s’han associat significativament a diversos indicadors de disminució de la debilitat, com ara la velocitat de marxa i la força d’adherència, millora de les funcions cerebrals com la memòria i disminució de la producció de productes químics inflamatoris potencialment nocius.
El nombre relatiu de bacteris que produeixen àcids grassos de cadena curta beneficiosos ha augmentat i hi ha menys bacteris implicats en la producció de determinats àcids biliars, la sobreproducció dels quals s’associa amb un augment del risc de càncer d’intestí i resistència a la insulina, malalties del fetge gras, i danys cel·lulars.
Els científics van caracteritzar els bacteris que es van multiplicar bé en les condicions de la dieta mediterrània com a espècies "clau", fonamentals per a un "ecosistema intestinal" estable. En fer-ho, van desplaçar efectivament aquells microbis associats a indicadors de debilitat.
Els canvis es van deure en gran part a un augment de la fibra dietètica i de vitamines i minerals associats, en particular C, B6, B9, coure, potassi, ferro, manganès i magnesi.
Els resultats van ser independents de factors que afecten la composició del microbioma, com l'edat o l'IMC d'una persona. A més, malgrat algunes diferències entre els participants al començament de l’experiment, en funció de la regió de la que provenien, la resposta a la dieta mediterrània després de 12 mesos va ser la mateixa i consistent en tots.
Tot i els clars beneficis de la dieta mediterrània per a la gent gran, és necessari abordar individualment la cita de la dieta. Aquesta dieta pot estar contraindicada o necessitar modificacions per a diverses malalties, incloses al·lèrgies o malalties del sistema digestiu, així com per problemes amb la masticació d'aliments o la deglució. A més, cal més investigació per comprendre millor les interaccions entre el microbioma, l’hoste i la dieta.