Les restes d’una dona neandertal van ser trobades a la cova Chagyr, a l’Altai. Abans d’això, només dos ADN neandertals havien estat seqüenciats en alta qualitat. Un dels homínids es va trobar a la cova de Virginia, al territori de Croàcia, i l'altre a la cova de Denisov, a Altai, que, per cert, es troba a només 106 quilòmetres de la troballa actual.
Investigadors de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva han extret l’ADN d’una dona de neandertal de pols òssia. Segons els científics, va viure fa uns 60-80 mil anys. Al mateix temps, va resultar que el neandertal Chagyr està més a prop del croata que del seu veí de la cova de Denisov, que va viure 40 mil anys abans que ell. A partir d’això, els antropòlegs conclouen que les poblacions de neandertals d’Occident van acabar substituint els neandertals siberians. També van suposar que els neandertals siberians vivien en grups reduïts de no més de seixanta persones.
A més, la troballa va permetre estudiar algunes de les característiques dels neandertals. Segons un dels autors de l’estudi, Fabrizio Mafessoni, l’estudi dels gens va demostrar que en els neandertals l’estriat (estriat del cervell), que coordina diversos aspectes de la cognició, va tenir un paper molt important en la seva vida.
Cal assenyalar que l’ADN seqüenciat prèviament d’un home de neandertal d’Altai pertanyia a la nena. El treball també el van dur a terme científics de l’Institut Max Planck.
