El telescopi espacial Hubble de la NASA / ESA ha demostrat la seva capacitat d’imatge única amb dues noves imatges de nebuloses planetàries. Aquestes imatges mostren dues nebuloses planetàries properes, NGC 6302, anomenades Nebulosa de la Papallona, i NGC 7027. Tots dos objectes són les nebuloses planetàries més riques conegudes pels científics i ambdues contenen quantitats elevades de gas, cosa que les converteix en un interessant emparellament per comparar.
Com els reactors nuclears, les estrelles ordinàries viuen tranquil·lament durant centenars de milions o milers de milions d’anys. No obstant això, al final del seu cicle de vida, poden convertir-se en "penes de boja", llançant les seves closques de gas i disparant avions d'alta velocitat a l'espai. En el nou estudi, els astrònoms dirigits per Joel Kastner de l’Institut de Tecnologia de Rochester, EUA, van utilitzar el telescopi espacial Hubble per obtenir informació sobre l’estructura interior d’aquests "focs artificials celestes". Els investigadors van trobar que l’estructura d’aquestes nebuloses planetàries era increïblement complexa i van observar la presència de canvis ràpids en l’estructura dels raigs i bombolles de gas que es movien des de les estrelles situades al centre de cada nebulosa. Les fotografies fetes amb l’ajut del Hubble no van donar als investigadors l’oportunitat d’indicar de manera inequívoca els mecanismes que regeixen aquest caos.
Els investigadors creuen que al centre de cadascuna d’aquestes nebuloses hi ha dues estrelles que orbiten les unes amb les altres. Això, en particular, s’indica per la forma inusual d’aquestes nebuloses. Cadascuna de les nebuloses té una "cintura" estreta i polsegosa i uns lòbuls polars o corrents de gas, així com altres elements estructurals simètrics més complexos.
Segons la teoria principal que explica la formació d’aquestes estructures a les nebuloses planetàries, una estrella que perd massa forma part d’un sistema binari. Dues estrelles giren a una distància relativament curta les unes de les altres i, en última instància, comencen a interactuar, com a resultat de la qual es forma un disc de gas al voltant d’una o de les dues estrelles simultàniament. Aleshores, s’exjecten els dolls d’aquest disc, que “bufen” els lòbuls dirigits polarment del gas que envolta el sistema, van explicar els autors.
