Un grup de científics liderats per Cameron Pal i Louis Ruedas de la Universitat Estatal de Portland en el seu nou treball argumenten que Allosaurus - un gènere de grans teròpodes del període Juràssic - no eren depredadors, sinó carronyers.
Els allosaures van ser contemporanis d'alguns dels dinosaures herbívors més grans mai registrats. Això incloïa dinosaures coneguts com Camarasaurus, Barosaurus, Apatosaurus, Diplodocus, Brontosaurus, Supersaurus i Brachiosaurus. El braquiosaure, en particular, va ser considerat l’animal terrestre més gran que hagi viscut mai, i podia arribar als 20 metres de longitud i a les 64 tones de pes.
Quan aquests dinosaures gegants van morir per causes naturals (malalties, fam i debilitat, que és típic de moltes poblacions herbívores modernes, les seves canals eren suficients per suportar poblacions viables d’alosaures fins i tot sense caçar).
Els investigadors van recolzar aquesta hipòtesi amb un robust model basat en agents que va modelar la relació entre els recursos de carcassa presents a la formació Morrison resultant de la mort d'aquests sauròpodes i els requeriments d'energia alimentària de l'Allosaurus.
També van examinar la morfologia del crani, inclòs el grau de visió binocular en depredadors versus escombriaires, així com dades ecològiques de fòssils, com la mida relativa de la població de carnívors, herbívors i escombriaires.
La relativa fragilitat del crani i les dents d’Allosaurus ja posava en dubte el fet que aquests animals fossin depredadors. A més d’aquest desavantatge, Allosaurus no tenia la visió binocular necessària per a un depredador reeixit: el grau de la seva visió binocular només era similar al 30% del Tyrannosaurus rex i només era el 15% del d’un lleó modern.
L’allosaure caminava sobre dues potes, tenia un cap gran i les mandíbules plenes de dents llargues i afilades que caien fàcilment i es renovaven constantment. A més, com el T-Rex, tenien petites espatlles i potes anteriors. Juntes, aquestes característiques i semblança externa amb T. rex van fer que Allosaurus es comencés a considerar el principal depredador del Juràssic final.
Els investigadors assenyalen que ara cal revisitar aquest estereotip, ja que els alosaures tenien un paper ecològic com a carronyers, com els voltors actuals, i no eren depredadors actius.
