Els astrofísics van aconseguir trobar una "drecera" per als extraterrestres

La història relativament tranquil·la del desenvolupament del nostre sistema solar va contribuir a l’aparició i la prosperitat de la vida a la Terra. Per trobar on més poden existir organismes vius a l’espai, cal restringir el cercle de cerca per identificar sistemes amb el mateix passat pacífic que el nostre planeta.

Des de fa uns 30 anys, els astrònoms han estat estudiant planetes que orbiten estrelles, algunes de les quals són molt diferents del nostre sistema solar. A diferència de la trajectòria estable i gairebé circular dels "nostres" planetes, les òrbites dels quals pràcticament no han canviat des dels seus inicis, molts sistemes planetaris que orbiten altres estrelles han sofert metamorfosis en el passat.

Segons un article de la revista Nature Astronomy, els astrofísics han descobert que el 20% al 35% de les estrelles semblants al sol s’alimenten dels seus propis planetes. La xifra més propera a la veritat és el 27%. En conseqüència, almenys una quarta part dels sistemes planetaris que orbitaven estels semblants al Sol tenien un passat molt caòtic i dinàmic.

Les estrelles dobles ajudaran a detectar la vida a l’espai

La gravetat dels sistemes exoplanetaris, que mostren un moviment significatiu de planetes grans o mitjans, també podria alterar les trajectòries d'altres planetes o fins i tot empènyer-los a òrbites inestables.

Per a la majoria d'aquests sistemes dinàmics, és probable que alguns planetes hagin caigut a la "esfera d'influència" de l'estrella pare. Fins fa poc, no hi havia evidències de com eren de comparats aquests sistemes caòtics comuns amb sistemes més silenciosos com el nostre, que van contribuir al floriment de la vida a la Terra. Això es va aconseguir analitzant la composició química de les estrelles binàries.

Les estrelles binàries, també anomenades sistemes binaris, estan formades per dues estrelles que orbiten entre elles. Atès que les dues estrelles solen formar-se al mateix temps a partir del mateix gas, han de contenir la mateixa combinació d'elements.

Els astrofísics s’acosten a la recerca de civilitzacions extraterrestres

Després d’estudiar la composició química de 107 binaris d’estrelles semblants al solar analitzant l’espectre de llum que emeten, es va determinar quantes estrelles contenen més material planetari que l’estrella acompanyant.

Les diferències en la composició química es deuen al "menjar" dels planetes.

1. És més probable que les estrelles amb una capa exterior més prima siguin riques en ferro que les seves companyes. Aquest enfocament s'adapta a la hipòtesi dels "planetes menjadors", ja que quan el material planetari es dissol en una capa més fina, canvia molt la composició química de la capa.
2. Les estrelles més riques en ferro i altres elements dels planetes rocosos també contenen més liti que els seus satèl·lits. El liti decau ràpidament en les estrelles, mentre que s’emmagatzema en els planetes. El nivell anormalment alt de liti a l'estrella hauria d'haver aparegut després de la formació de l'estrella, cosa que és coherent amb la idea que el planeta portava el liti fins que l'estrella el "menjava".
3. Les estrelles que contenen més ferro que el seu company també contenen més ferro que les estrelles similars de la galàxia. Tot i això, aquestes mateixes estrelles tenen una abundància estàndard de carboni, que és un element volàtil i que per aquest motiu no és transportada per les roques. En conseqüència, aquestes estrelles es van enriquir químicament amb roca planetària o material planetari.

Els resultats d’aquest estudi són un avenç en la investigació de l’astrofísica estel·lar i l’exoplaneta. Va resultar que "menjar planetes" no només pot canviar la composició química d'estrelles com el Sol, sinó també el fet que una part significativa dels seus sistemes planetaris hagi experimentat un passat molt dinàmic, a diferència del nostre sistema solar.

Així, els científics tenen l’oportunitat d’utilitzar anàlisis químiques per identificar estrelles que són més propenses a ser anàlogues al nostre sistema solar. Sense aquest mètode, intentar trobar una segona Terra entre un milió d’estrelles seria com buscar una agulla en un paller.