L’altiplà tibetà és l’altura més gran del món pel que fa a superfície i alçada, situada a l’Àsia Central. Els científics han descobert que els llacs amb aigua dolça hi funcionen com a lents que absorbeixen el flux d’energia solar i la retenen. Aquesta informació es va publicar a la Geophysical Research Letters.
A la part superior de l'altiplà de Qinghai, a l'altiplà del Tibet, hi ha el sistema d'aigua dolça més gran del món. Segons els resultats dels estudis, va resultar que aquests llacs tenen un efecte directe sobre la transferència de calor de la terra a l'atmosfera. Per tant, afecten la quantitat de precipitacions i temperatura a les regions.
Per estudiar aquest fenomen a la profunditat del llac més gran, es van instal·lar instruments per mesurar la pressió i la temperatura de l’aigua. El llac Ngoring, escollit per a l’experiment, ha estat congelat durant cinc mesos. Mentre la superfície del llac es congelava, els científics van registrar un augment inusual de la temperatura. Això es deu al fet que els corrents del sol escalfaven les capes d’aigua més properes al gel.
Això és inusual perquè en congelar-se, la majoria de les masses d’aigua del món romanen per sota de la seva densitat màxima. La marca de temperatura registrada a Ngoring estava fora de la densitat màxima en la direcció de la calor, tot i el període de glaciació. És gràcies a aquest fet que el gel descongelat al final de l’hivern va ser més ràpid.
Després de descongelar completament el gel, la marca de temperatura va caure aproximadament 1 grau. Durant aquest procés, uns 500 watts per 1 m² metre.
Els experiments han demostrat que nombrosos embassaments situats a les terres altes actuen com a punts calents per al flux de calor. S'observa que aquest procés pot tenir un impacte a escala mundial.
