Els científics han descobert que una missió amb tripulació a Mart pot durar un màxim de quatre anys. Això es deu a la radiació còsmica.
Un equip internacional de científics ha calculat que un vol a Mart amb una tripulació no hauria de durar més de quatre anys, ja que la salut dels astronautes està amenaçada per una exposició prolongada a la radiació còsmica.
Planificar una missió a Mart és un dels majors desafiaments que afronta la humanitat. Cal tenir en compte tots els aspectes d’aquesta aventura plurianual, ja que la missió no té marge d’error.
A més d’aspectes com el tipus de motor, la mida de la tripulació, la dieta i mil coses més, també s’ha de tenir en compte el perill constant de radiació a l’hora de planificar. Un cop fora de la capa protectora de l'atmosfera terrestre i del seu camp magnètic, els astronautes estaran a mercè dels rajos còsmics del sol, de manera que sorgeix la pregunta de com minimitzar aquesta amenaça.
El temps i els materials de protecció són les claus per protegir els astronautes que volen al planeta vermell, segons un estudi recent realitzat per científics de la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, MIT i de l’Institut de Ciència i Tecnologia de Skolkovo.
Un punt important és que la radiació còsmica no és constant. El Sol té un cicle d’11 anys, durant el qual l’activitat de l’estrella canvia.
Tot i això, aquest no és l’únic problema. Hi ha dues fonts de rajos còsmics. Un d’ells és el Sol, que emet partícules d’energia solar (SEP). Generalment són més lleugers i menys energètics que els rajos còsmics galàctics (GCR), que són generats per supernoves, forats negres, quàsars i fenòmens similars d’alta energia.
Els feixos de GCR sovint es componen de partícules molt pesades que viatgen a velocitats i energies difícilment assolibles en els acceleradors de partícules més potents de la Terra, i poden causar danys significatius als teixits vius amb el pas del temps.
La bona notícia és que el Sol pot actuar com un escut temporal contra el GCR. Quan la nostra estrella és més activa, els vents solars es tornen molt forts i poden reflectir el GCR, cosa que significa que els astronautes estaran majoritàriament exposats a SEP menys energètics.
Segons els càlculs de l'estudi, atès que l'activitat GCR és la més baixa durant 6-12 mesos després de la màxima activitat solar, seria més pràctic un vol de dos anys a Mart. No obstant això, una missió de més de quatre anys exposarà la tripulació a nivells de radiació perillosos.
Hi ha moltes maneres diferents de protegir un astronauta, incloses les plaques de metall pesat, els dipòsits d’aigua o les plaques de polímer de baixa densitat. No obstant això, el problema és que els materials pesats de protecció s’afegeixen al pes de la nau espacial més enllà de l’abast de la missió.
"Aquest estudi demostra que, tot i que la radiació còsmica imposa severes restriccions quant a la pesada capacitat de les naus espacials i en els moments de llançament, i presenta dificultats tecnològiques per als vols humans a Mart, aquesta missió és viable", diu Yuri Shprits, un investigador. Universitat de Califòrnia, Los Angeles.
