El neurocientífic nord-americà Eric Hoel va proposar una nova hipòtesi per explicar el propòsit funcional dels somnis. Segons el científic, l’estranyesa i la naturalesa al·lucinant dels somnis no són un error neurofisiològic causat per errors a les xarxes neuronals, sinó una característica important que permet al cervell aprendre simulant situacions que van més enllà de l’experiència quotidiana. Els resultats de la investigació es publiquen a la revista Patterns.
La qüestió de per què somia una persona és tradicionalment controvertida a la comunitat científica. Inspirat en les tècniques d’intel·ligència artificial que s’utilitzen per entrenar xarxes neuronals profundes, Erik Hoel, professor ajudant de neurociències a la Universitat de Tufts, va proposar la seva hipòtesi que els somnis ajuden els nostres cervells a generalitzar les experiències quotidianes.
"La inspiració original de les xarxes neuronals profundes va ser el cervell", va dir Hoel en un comunicat de premsa de Cell.
Un dels problemes de l’aprenentatge automàtic és que la màquina sempre pensa que la varietat de situacions que pot afrontar està limitada per un conjunt de patrons d’aprenentatge. Per evitar-ho, els desenvolupadors d’IA introdueixen certs problemes i caos a les plantilles. Per exemple, hi ha una tècnica d'abandonament de dades que obliga la màquina a prendre decisions davant d'informació incompleta.
Per tant, durant les proves de vehicles no tripulats, els desenvolupadors eliminen específicament algunes àrees de la imatge de la pantalla interna de manera que el sistema de navegació prediu allò que es pot amagar darrere dels quadres negres.
"Hi ha un nombre increïble de teories sobre per què somiem, però m'agradaria cridar l'atenció sobre la hipòtesi que l'experiència de l'experiència en un somni és la que provoca somnis", - diu el científic.
Aquesta hipòtesi suggereix que els somnis fan que la nostra comprensió del món sigui menys simplista i més completa.
"És la inusualitat dels somnis, la seva diferència amb l'experiència del despertar, el que els confereix una funció biològica", escriu l'autor de l'article.
En suport del seu punt de vista, Hoel cita el fet que sovint apareixen situacions en un somni que es repeteixen moltes vegades a la vida real. El científic afirma que, en aquest cas, es desencadena l’estat d’adequació i el cervell intenta generalitzar la tasca, creant somnis.
En part, segons l'investigador, la funció dels "somnis artificials" la fan els llargmetratges i les novel·les; actuen com a substituts dels somnis. Les tecnologies de realitat virtual tenen el mateix paper.
La diferència entre el cervell i les xarxes neuronals artificials és que és impossible desactivar l’aprenentatge cerebral i, si no hi ha prou experiència nova a la vida, els somnis s’encenen. Així, segons l'autor, el cervell forma les seves capacitats perceptives i cognitives i manté el seu rendiment.
